uztaila 15, 2015

ERREGINARI ATXIKIMENDUA ARRASATETIK, 1867an



Borboien istorioak ez du oraindik goia jo. Batek aldegin berri zuen eta, gutxik onartu arren, berria inposatu zitzaigun. Monarkiarekin zer gerta daitekeen asmatzerik ez dagoenean ondo dator bere aurreko bat ere –Isabel II erregina- 1867an europar egunkarietan “ibili” zela gogoratzea, guztion ezagutzarako. 

Gertatu zen Espainiak Afrikan eta Ameriketan zeraman politika kolonialista kritikatua izan zela Europako zenbait mediotan, eta espainiar gorteak erreakzionatu zuen erreginarekiko atxikimendu kanpaina bati eraginez. Arrasateraino ere heldu zen ekimenaren oihartzuna eta hona hemen erantzuna. Urte hartako martxoaren 19an udal bilkura arrunteko aktan irakur dezakegu: 

“Se dio lectura de una carta semi-oficial del Sr. Gobernador Civil de la Provincia, que con fecha 16 del corriente había escrito al Sr. Presidente, excitándole a que a semejanza del Ayuntamiento de Madrid y otras varias corporaciones se animase a elevar una manifestación patriótica a S. M. La Reina (q.D.g) en desagravio de las ofensas inferidas contra la misma y contra España en un periódico extranjero. Y se acordó que al siguiente día se formulara dicha exposición” 

Eta horrela egin zen. Udal korporazioak ez zuen aipatu gabe utzi, jakina, Isabel II-ak 1845ean Arrasaten emandako astearen egonaldia. Bitxia da arrasatear agintariek egiten duten espainiar historiako pertsonaien hautaketa. 

SEÑORA. El Ayuntamiento de la Villa de Mondragón, en la provincia de Guipúzcoa, noticioso de las causas que han motivado las circulares de los Señores Ministros de Estado Y Gobernación, dirigidas a los Representantes de V.M en Europa y a los Gobernadores civiles de las provincias del reino, acude con reverente sumisión a las gradas del Trono suplicando a V.M se digne acoger con su acostumbrada bondad la protesta así que la adhesión y lealtad que profesa a vuestra augusta Persona y dinastía, y del sentimiento de justa indignación de que se halla poseído al saber que en algunos periódicos extranjeros, sin tener en cuenta el respeto recíproco que se debe a la Patria del Cid, de Recaredo y de San Fernando, se ha tratado de vilipendiar a la nación española y a las instituciones monárquicas, personificadas en V.M. 

La Villa de Mondragón, que forma una pequeña parte de la Monarquía española y ha sido adicta a sus reyes en todos tiempos, recuerda con respeto y amor la época venturosa en que V.M en los albores de su juventud permaneció en su recinto, cuyo fasto añadió una página brillante a su historia; por lo que espera confiadamente el Ayuntamiento que suscribe recibirá V.M con agrado este sencillo pero acendrado homenaje de lealtad” 

Eta amaitzen du idazkiak alkate, zinegotzi eta udal idazkariaren izenekin. 

“Casa Consistorial de la Villa de Mondragón, a 20 de Marzo de 1867. SEÑORA. A L.R.P. de V.M. Jose Joaquin Barrena. Jose María Resusta. Luis de Azcoaga. Tomás de Isasmendi. José de Mendiola. Bernabé de Azcoaga. Vicente de Oquendo. José María de Egaña. Juan Antonio de Gorosabel. Pedro Azcoaga y Resusta. Eusebio de Elosua. Miguel Madinabeitia” 

Idazkia Madrileko La Gaceta egunkarian azaldu zen, 1867ko maiatzaren 5ean.

Isabel II eta Arrasateri buruz, gehiago:
 



Argazkiak: Wikipedia eta Julio Galartaren margoa (Udaletxea)






uztaila 08, 2015

ARAMAIOKO AZKEN OLA GIZONA



Beste inoiz ere “Apuntes etnográficos del Valle de Aramayona” liburuaz aritu naiz txoko honetan. Juan Garmendia Larrañaga tolosarraren testu bikain horrek hainbat eta hainbat zehazkizun eskaintzen ditu Aramaioko lanabesei buruz. Duela hilabete batzuk Arrasaten erakusketa egonkor bat ireki zen Bixente Barandiaran herriko azken olagizona gogoratzeko. Gaurkoan, Aramaioko bere olatxoan ihardun zuen azken beharginaren irudia gogoratu nahi dut, Juan Garmendia Larrañagaren eskutik. Aspaldi galdu zen ofizioa gure artean baina, behintzat, enpresari xume horien izena oroitzea dagokigu, haienganako errekonozimenduzko keinu gisa. Irakur dezagun, bera, Tolosako etnografoak dioena (1): 

“Señalaré que la última herrería del Valle fue la de Benito Oar. Aquella industria se hallaba en el lugar de Ibarra. Se emplazaba en un bajo de la casa nº 31 de la calle Ibargoya, y cerró sus puertas en el año 1968.

Benito Oar Azkarate
A Benito Oar Azcárate le conocí en Mondragón y más tarde le visité en un hermoso caserío de la anteiglesia de Apatamonasterio, donde parte del año vive con una hermana –el resto en Mondragón, en casa de un hermano. Los abuelos materno y paterno de Benito fueron también herreros. Este último, Benito Oar, tuvo la fragua en el barrio vergarés de Anguiozar y casó con Vicenta Santa Cruz. Un hijo de este matrimonio, Doroteo, se desposó con Gregoria Azcárate, hija del herrero Martín Azcárate. El taller de éste se hallaba en la calle Ibargoya, en Ibarra-Aramayona, en un local próximo a donde, con el tiempo, trabajaría su nieto. 

Ola baserriko sutegia
Doroteo Oar figuró al frente de la herrería hasta la fecha de su fallecimiento, el 31 de diciembre de 1935, y en la actividad industrial le sucedió su hijo Benito. Benito Oar – homónimo de su abuelo- es natural de Aramayona. Nació el 29 de septiembre de 1912 y contaba dieciséis años cuando inició el período de aprendizaje, junto a su padre. Atendió el taller hasta el año 1968, que es cuando, como he dicho, abandonó definitivamente el oficio.

Benitoren aizkorak
En Benito Oar Azcárate tenemos a un hombre de fuerte complexión. En su lenta andadura cojea visiblemente y se apoya en un bastón. Su antiguo quehacer en la fragua guarda muy pocos secretos para Benito Oar. Recuerda las dilatadas jornadas de trabajo a cambio de corta remuneración, como nos lo da a entender, muy oportunamente, el dicho siguiente: “Alperrik izango da munduko gizonik abillena, ez da aberastuko bear utsaz dabillena” (Ya puede ser el hombre más hábil del mundo, que no se enriquecerá si trabaja sólo por necesidad) 

Juan Garmendia Larrañagak, bestalde, Benito Oarren langile baten aipamena egiten du jarraian: Paco Izaga. Elkarrekiko adiskidantzari urte luzez eutsi zioten Pakok eta Juanek, zuzen-zuzenean frogatu ahal izan nuenez. 

“Francisco Izaga Peñagaricano ha sido uno de los herreros que han forjado en la fragua de Oar. Izaga ha trabajado en aquella herrería por espacio de quince años; desde 1943, fecha de su ingreso como aprendiz, hasta 1958. Y según le he podido escuchar, los conocimientos adquiridos junto a Benito Oar le han resultado muy útiles para su posterior y actual actividad laboral en la Unión Cerrajera. 

Benitoren laiak
Gracias a la buena disposición y competencia de Francisco Izaga, Paco, para sus amigos, me ha sido posible ocuparme de aquella última herrería “aramaixoarra” Este antiguo herrero no sólo me ha permitido traspasar el quicio de acceso al conocimiento de la forja llevada a cabo en la mentada industria casera, que hoy hace historia, sino que sus meritorias descripciones enriquecidas con apuntes de ilustración gráfica me han facilitado el camino para la consecución de mi empeño. Para Paco Izaga, pues, mi sincero agradecimiento. “Milla esker, adiskide” 

Ola baserria.  Ezker aldeko behean sutegia zegoen
Benito Oar Azkarate Florentina Ayastuyrekin ezkondu zen.Eta Benitoren ola-gizon izatezko maila neur zezakeen detailetxoa da Jesus Zabala adiskideak kontatutakoa, berak Benitoren tailerrean bertan ikusitakoa oroituz. Ola baserriko etxe behean zeukaten tailerretik goiko solairuko etxebizitzan zegoen emazteari errekaduren bat eman nahi zionean, “jongurien” (ingude) kolpatzen zuen Benitok mailuarekin, mezuaren araberako tonu eta kolpeen kadentzia aldatuz. Konparaketa guztiak erlatiboak direlarik, antzerako zerbait asmatu zuen Pitagoras matematikariak 2.500 urte atzerago, musika eskalarako.

Esku marrazkiak: Iñaki Garmendia Galardi
Argazkiak: Mertxe Mondragón



(1) Liburua elebiduna bada ere, espainierazko testua hautatu dut hona aldatzeko, egileak erdaraz idatzi baitzuen orijinalean.









uztaila 01, 2015

JAIME BENGOA PILOTARIA


Arrasateko pilotaren historian hizki apal baina biziz idatzita dauden orriak idatzi zituen Jaime Bengoa pilotari afizionatuak. Bere izena ez dugu aurkituko herriko kirolarien artean, Bengoa kirol ibilbidetik aurki aldendu baitzen bere tabernari ofizioari gogotsu ekiteko. 

Ugarte, Bengoa, Arriaran eta Azkarate, Zubillagan
Jaime Bengoaren aipamena egiten dut oraingo honetan, efemeride xume batekin erlazionatuta dagoelako. Hain zuzen ere, atzo duela berrogeita hamabost urte- 1960ko ekainaren 30ean- Oñatiko Zubillaga auzoko frontoia inauguratu zen eta Bengoak esku hartu zuen ekitaldian, bi partidutan, gainera. Aipagarria da, bestalde, frontoia Joxe Arriaran – Arriaran II.ari- eskaini zitzaiola, kirol esparruari Arrasateko txapeldunaren izena emanez.

Egun hartako arratsaldean burutu zen kirol egitaraua, bi partidurekin. Lehenengoan Arriaran II eta Mondragonés III pilotariak Bengoa eta Ugarteren aurka aritu ziren. Aurrenek irabazi zuten. Eta segituan Bengoa eta Mondragones III-k Goyaz eta Oregi menperatu zituzten. Goyaz ezik, gainerako pilotariak arrasatearrak ziren: Joxe Arriaran, Juan Mari Azkarate “Mondragonés III”, Pedro Ugarte eta Juan Mari Oregi. Arriaran txapeldunaz gain Azkarate eta Ugarte ere profesionalak izan genituen pilota munduan. 

Ezkerretik, Garay, Bengoa, Gonzalez, Jimenez, Gartzia Etxabe
Egun hartako partiduetaz ez dago erreferentzia idatzi askorik baina, garaiko kronika ofizialen arabera, Zubillagako frontoia inauguratzera hurbildu zen Jose Maria del Moral gobernadore zibilak frontoiko orman zintzilikatutako Arriaran II-ren irudiko koadro bat desestali zuen eta segituan ohorezko sakea egin zuen. “El gobernador civil fue despedido con grandes aplausos” irakur daiteke uztailaren 1eko Diario Vascoren kronika pilotazalean. Pilotariek txalorik jaso ote zuten ezta aipamenik ere. Suposatzen dut baietz.
 
========..========
 
Jaime Bengoa Aguado Errioxako San Vicente de la Sonsierran jaio zen, 1936ko martxoaren 26an. Umetxoa zela aldatu ziren guraso eta seme-alabak Arrasatera. Aitak ordura arte Hilarión Taberna izenekoa erosi zuen eta oinarrizko heziketaren ikasketak burutu ondoren negozioan hasi zen Jaime. Denbora libreko orduetan Gurea frontoian ekin zion gustukoa zuen kirolari eta aurki herri mailako onenetarikoa bilakatu zen.

Afizionatuen arteko partidu mordoa jokatu zuen, Arrasaten eta inguruko frontoietan. Zubillagakoa izan zen Bengoaren azkenetariko partidua, handik gutxira erretiratu baitzen kantxetatik. Begoña Ortiz de Landaluze oletarrarekin ezkondu zen 1965ean eta 1997ko martxoaren 14an hil zen.

Argazkiak: Bengoa sendia, JMVM